El Patronat de la Fira de Lleida va donar llum verda ahir a les bases del concurs que definirà el futur recinte firal en els terrenys de l'antiga Hípica. Aquesta decisió marca l'inici formal d'un procés que pretén transformar radicalment la infraestructura comercial de la ciutat.
La inversió total ronda els 100 milions d'euros i contempla una ampliació significativa de l'espai disponible. El projecte busca connectar aquest nou enclavament amb el palau de congressos de la Llotja mitjançant una passarel·la per a vianants.
Una superfície que es multiplica per tres
Els plànols actuals preveuen augmentar la superfície des dels 45.000 metres quadrats fins als 116.000. D'aquesta xifra total, 27.000 metres correspondran a espais coberts distribuïts en cinc pavellons nous.
S'estima que en quatre anys estarà llesta l'ordenació urbana i el primer edifici. La redacció del projecte executiu té un cost valorat en un milió d'euros i assigna nou mesos a les firmes seleccionades per al seu desenvolupament final.
"Els dissenys han de preveure els accessos al recinte, els nous pavellons, que comptaran amb aparcament subterrani, la distribució dels espais a cel obert, així com tenir en compte la mobilitat externa i interna" - Fèlix Larrosa, alcalde de Lleida
La connexió física amb la Llotja és un dels eixos vertebradors del pla. Els responsables també hauran de decidir el destí del canal de Seròs, que travessa la parcel·la, valorant si soterrar-lo o integrar-lo paisatgísticament.
Impacte econòmic i canvi de lideratge
El batlle va defensar la capacitat del nou equipament per consolidar Lleida com a segona capital firal de Catalunya. L'obra generarà fins a 400 llocs de treball directes i indirectes durant la seva execució i posterior operativa.
"El nou recinte podrà albergar tot tipus de fires i salons nacionals i internacionals, així com festes o esdeveniments com la trobada del Caragol, serà multifuncional i encaixat amb la ciutat" - Fèlix Larrosa, alcalde de Lleida
El finançament depèn de l'Institut Català de Finances i de la venda dels sòls actuals. Segons el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal, aquesta zona alliberada es destinarà a habitatge i a ampliar els Camps Elisis.
El concurs s'obrirà de seguida amb una fase d'acreditació econòmica. Només cinc empreses passaran al tall final per presentar les seves propostes tècniques.
Nova adreça per a la institució
Eduard Martín Lineros va assumir ahir el càrrec de director general de l'ens. Substitueix Oriol Oró, qui va renunciar al desembre després de gairebé dues dècades al capdavant de l'organització.
Martín és enginyer superior informàtic i va rebre el Premi Nacional d'Enginyeria Informàtica el 2024. La seva trajectòria inclou la docència a la Universitat de Lleida i la direcció de la Fundació .CAT.
La institució tanca el seu exercici amb números verds. El saldo positiu de 2025 va assolir els 735.810 euros impulsat per l'esdeveniment Municipàlia. Aquest resultat compensa el superàvit bianual de 255.000 euros registrat entre 2024 i 2025.
Mentre s'ultimen els detalls administratius del trasllat, l'agenda immediata inclou un conveni amb Fira 2000. La col·laboració permetrà celebrar el congrés Smart Rural a la ciutat durant els propers mesos.