El Ple de l'Ajuntament de Lleida va aprovar inicialment el nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal amb 18 vots favorables, en una sessió que va deixar un ampli debat polític sobre el model de creixement de la ciutat. El document va tirar endavant amb el suport del govern del PSC, Junts i el PP, mentre que el Comú va emetre l'únic vot en contra i Esquerra Republicana i Vox es van abstenir.
L'aprovació inicial del POUM obre la tramitació d'un document que planteja fins a 34.000 nous habitatges, amb la previsió que una part important sigui assequible. El pla també incorpora la preservació de l'Horta i de zones verdes, a més de l'ampliació del sòl industrial, un dels punts més defensats pels grups que han avalat el text.
Un pla per a habitatge, indústria i reordenació urbana
La regidora de Gestió de la Ciutat, Begoña Iglesias, va defensar el document com una proposta de ciutat pactada i orientada al creixement de Lleida.
"És fruit del consens i respon a les necessitats de creixement que té Lleida" - Begoña Iglesias, regidora de Gestió de la Ciutat
Iglesias va sostenir a més que la previsió del govern municipal és aprovar el POUM durant aquest mandat i va advertir que, si finalment no tirés endavant, no seria per qüestions tècniques sinó per un eventual bloqueig polític. El document aprovat inicialment incorpora propostes urbanístiques plantejades per Junts i el PP, entre elles el Pla de l'Estació per desencallar aquesta actuació i la reordenació del Turó de Gardeny.
Un altre dels eixos del debat va ser el sòl industrial. Durant la sessió es va recordar que actualment només hi ha 11.000 metres quadrats disponibles al polígon de Torre Solé. El nou POUM pretén resoldre aquesta situació i ampliar la capacitat industrial del municipi.
Suport de Junts i del PP
La portaveu de Junts per Lleida, Violant Cervera, va valorar positivament l'aprovació inicial i va sostenir que el text dóna resposta a les principals demandes del seu grup. Entre elles, va citar la creació d'habitatge assequible, aparcaments, sòl industrial i el reconeixement de la singularitat de l'Horta. També va celebrar que s'incorpori una solució definitiva al Pla de l'Estació.
En el debat polític, Cervera replicà a la portaveu republicana, Jordina Freixanet, amb una frase que elevà la tensió al saló de plens.
"Jo sóc socialdemòcrata, però si vostè diu que és d'esquerres, jo aleshores no ho seria" - Violant Cervera, portaveu de Junts per Lleida
Des del PP, el seu portaveu Xavi Palau va defensar que el moment exigeix desbloquejar el planejament urbanístic de Lleida.
"És ara o mai, Lleida o està encallada o avança" - Xavi Palau, portaveu del PP
Palau va assegurar que s'han dut a terme sessions informatives i que el document aborda l'habitatge, el sòl industrial i una revisió de prioritats urbanístiques. També va afirmar que les raons tècniques del POUM fan molt difícil rebutjar-lo a nivell polític i que el text esmena la majoria de les al·legacions que ja existien en la proposta presentada el 2018.
Abstencions crítiques i un únic vot en contra
Esquerra Republicana va mantenir una abstenció crítica. La seva portaveu, Jordina Freixanet, va qüestionar l'enfocament del document i va reclamar un altre plantejament per definir el creixement de la ciutat.
"El POUM dels metres quadrats, però no el de les persones" - Jordina Freixanet, portaveu d'ERC
Freixanet va denunciar que es tracta d'un pla pactat amb les dretes i va sostenir que no s'ha realitzat un procés participatiu adequat. També va afirmar que Lleida no pot créixer amb la mirada del segle passat i va reclamar elaborar un nou document que decideixi com vol créixer realment la ciutat.
Vox va justificar la seva abstenció amb l'argument que el POUM no és ni del futur ni del present. El Comú de Lleida, per la seva banda, va ser l'únic grup que va votar en contra. La formació va criticar que el pla planteja un creixement al centre en tots els àmbits, va denunciar una idea urbana que considera obsoleta i pròpia del segle passat i va rebutjar que el document aposti únicament per l'expansió sense prioritzar altres models més sostenibles.
Amb aquesta aprovació inicial, Lleida posa en marxa una de les decisions urbanístiques més rellevants del mandat, amb un document que busca marcar el desenvolupament de la ciutat en habitatge, activitat econòmica i ordenació del territori, però que encara haurà de superar una tramitació política en la qual el consens exhibit aquest dilluns no evita les discrepàncies de fons sobre el model de ciutat.