El Patronat de la Fira de Lleida ha donat llum verda a les bases del concurs que definirà el futur recinte firal en els terrenys de l'antiga Hípica. La decisió marca l'inici formal d'un procés que transformarà radicalment la infraestructura expositiva de la ciutat.
Cent milions per duplicar l'espai
La inversió total estimada per a aquesta operació ascendeix a cent milions d'euros mentre que la redacció del projecte inicial es valora en un milió. Aquest pressupost permetrà executar una obra que canviarà la fesomia urbana de la zona oest de la capital del Segrià.
El nou emplaçament triplicarà la superfície disponible en passar dels 45.000 metres quadrats actuals a 116.000. D'aquesta xifra total 27.000 metres seran coberts, cosa que facilitarà la celebració d'esdeveniments durant tot l'any sense dependre de les condicions meteorològiques.
Es preveu que en un termini de quatre anys estigui llesta l'ordenació urbana de l'espai i el primer dels cinc nous pavellons previstos. Aquesta cronologia exigeix una execució rigorosa de les fases establertes per l'organisme rector.
Dos fases per seleccionar el projecte
El concurs d'idees funcionarà mitjançant un sistema de dues etapes ben diferenciades. La primera consistirà en l'acreditació de solvència econòmica per filtrar i seleccionar les cinc millors empreses participants.
Els finalistes disposaran de nou mesos per a la redacció definitiva del projecte. Aquest període inclou el desenvolupament tècnic necessari per complir amb els requisits urbanístics i funcionals exigits pel consistori.
L'alcalde de Lleida Fèlix Larrosa va subratllar la necessitat d'integrar correctament el canal de Seròs en el disseny final. Els arquitectes hauran de decidir si soterrar-lo o incorporar-lo com a element paisatgístic del nou entorn firal.
"Els dissenys han de preveure accessos al recinte d'aparcament subterrani en els nous pavellons i connexió amb la Llotja" - Fèlix Larrosa, alcalde de Lleida
El finançament de l'obra compta amb garanties sòlides a través de l'Institut Català de Finances. A més s'utilitzarà l'amortització dels terrenys actuals de la Fira per cobrir part dels costos associats al trasllat.
Nous usos per al solar actual
El buidatge del recinte actual alliberarà sòl urbà d'alt valor estratègic per a la ciutat. Aquests terrenys es destinaran principalment a la construcció de nous habitatges i a l'ampliació dels històrics Camps Elisis.
Aquesta redistribució de l'espai públic busca millorar la connectivitat entre diferents zones verdes i residencials. L'operació urbanística pretén equilibrar el creixement de la ciutat cap a l'oest.
Larrosa va assegurar que el nou complex exercirà com la segona capital firal de Catalunya. L'impacte econòmic directe es traduirà en la creació de fins a 400 llocs de feina vinculats a la logística i serveis del sector.
Canvi en la direcció general
El Patronat va aprofitar la sessió per nomenar director general Eduard Martín Lineros. Aquest professional rellevarà Oriol Oró qui ha ocupat el càrrec durant els últims 18 anys.
Martín Lineros és enginyer de professió i compta amb experiència com a exdirector de la Fundació .CAT. També ha exercit com a professor a la Universitat de Lleida i a la Universitat Oberta de Catalunya.
L'entitat presenta uns números sòlids després de tancar els comptes de 2025 amb un saldo positiu de 735.810 euros. Aquest resultat favorable es deu principalment a l'èxit de convocatòria del saló Municipàlia.
"En els anys 2024 i 2025 calculats de forma bianual el saldo positiu ascendeix a 255.000 euros" - Informe econòmic de la Fira
La institució està ultimant a més un conveni amb Fira 2000 per celebrar el congrés Smart Rural. Aquesta aliança estratègica reforça la posició de Lleida com a referent en innovació agrícola i tecnologia aplicada al món rural.