Més de 4.000 persones nascudes a la demarcació de Lleida i amb tots dos progenitors estrangers han obtingut la nacionalitat espanyola des del 2022 en complir la majoria d'edat i demanar el reconeixement. La dada situa en primer pla un grup que va néixer a Ponent però ha hagut d'iniciar un procediment judicial per accedir a una condició que no se li reconeix de forma automàtica.
Entre l'1 de gener del 2022 i la data de publicació, els registres civils de Lleida han inscrit 11.257 adquisicions de nacionalitat, i el 35% correspon a persones nascudes a la demarcació. La paradoxa és que haver nascut a Lleida no n'hi ha prou en aquests casos, perquè la normativa exigeix que hi hagi almenys un progenitor espanyol o que els pares siguin apàtrides o d'identitat desconeguda per evitar aquest tràmit.
Els nascuts a Ponent sumen més d'un terç de les nacionalitats inscrites
La xifra acumulada confirma el pes d'aquest col·lectiu en el conjunt d'expedients resolts a Lleida. De les 11.257 adquisicions de nacionalitat inscrites des del 2022, al voltant d'un de cada tres casos correspon a persones nascudes a la pròpia demarcació.
Després d'assolir la majoria d'edat, aquests ciutadans han de promoure un procediment judicial per aconseguir el reconeixement de la nacionalitat espanyola. El requisit legal els deixa fora de l'atribució automàtica malgrat haver nascut en municipis de Ponent i haver desenvolupat allà la seva vida administrativa.
En l'evolució anual, els registres civils de Lleida van resoldre 1.005 expedients el 2022, 897 el 2023 i 655 el 2024. El 2025 la xifra va pujar fins a 1.062, i en el que va d'any ja consten 404 inscripcions acumulades.
Colòmbia supera el Marroc en un mapa d'origen que canvia a Lleida
El repartiment per països mostra un relleu progressiu en els fluxos migratoris que accedeixen a la nacionalitat a la demarcació. Els ciutadans d'origen llatinoamericà han anat guanyant pes enfront dels d'origen africà en les resolucions tramitades a Lleida.
Colòmbia s'ha consolidat com a primer país d'origen dels nous nacionalitzats en els tres últims anys, amb més de 700 casos des del 2024. El Marroc ocupa la segona posició en aquest mateix període.
Per darrere apareixen el Perú i Veneçuela, que ja superen procedències africanes amb llarga presència a la demarcació, com el Senegal, Mali o Gàmbia. També han augmentat la seva presència Hondures, la República Dominicana, el Brasil i Bolívia en les sol·licituds resoltes.
La concentració segueix sent alta en un grup reduït de nacionalitats. El Marroc, Colòmbia, el Perú i Veneçuela reuneixen 3.341 de les 7.234 nacionalitzacions concedides a Lleida durant els últims quatre anys i mig.
Colòmbia encapçala aquest canvi de perfil amb més de 700 nous nacionalitzats des del 2024, per davant del Marroc, mentre el Perú i Veneçuela ocupen la tercera i la quarta posició en la demarcació de Lleida.