La Generalitat de Catalunya ha reclamat per via extrajudicial al govern d'Aragó 791.119,47 euros per les compravendes d'obres del monestir de Sixena realitzades el 1983 i 1992 i per les despeses de conservació de les peces mentre van estar al Museu de Lleida.
La reclamació arriba després que els tribunals anul·lessin aquelles vendes i que 44 obres fossin retornades a Sixena el desembre del 2017. Aquí hi ha el xoc de fons: Catalunya demana ara que es compensin uns contractes declarats nuls i el cost de custodiar unes peces que ja no són a Lleida, mentre Aragó sosté que el conflicte va quedar tancat als jutjats.
La Generalitat dóna 10 dies per negociar 791.119,47 euros
L'escrit, signat per la consellera de Cultura Sònia Hernández, concedeix un termini de 10 dies per obrir una negociació directa. Si no hi ha resposta, la Generalitat de Catalunya i el Consorci del Museu de Lleida anuncien accions legals.
La suma reclamada es divideix en dos blocs. Per una banda, l'actualització amb l'IPC dels contractes anul·lats eleva la compravenda del 1983 a 218.227,5 euros i la del 1992 a 202.090,31 euros, amb un total de 420.317,82 euros per les dues operacions anul·lades.
Per l'altra, la Generalitat xifra en 370.801,65 euros el cost de conservació i preservació de 44 peces al Museu de Lleida entre el 1999 i el juliol del 2016.
Els contractes del 1983 i 1992 van ser declarats nuls pel tribunal d'Osca el 2015. El Tribunal Suprem va confirmar aquesta nul·litat el 2018.
Aragó rebutja el pagament i dona per tancat el conflicte judicial
Des de Saragossa, la resposta va ser immediata. La vicepresidenta del govern d'Aragó, Mar Vaquero, va qualificar la reclamació de "pataleta" del govern de Salvador Illa i va dir que el seu executiu no preveu obrir negociacions sobre una qüestió que considera ja resolta judicialment.
Vaquero també va rebutjar el càlcul sobre la conservació de les obres. A parer seu, resulta "peregrí" que Catalunya reclami aquesta despesa per unes peces de les quals, va afirmar, han estat gaudint durant dècades en exposicions museístiques i per les quals es cobrava entrada.
El litigi sobre Sixena i el patrimoni de la Franja manté a més altres fronts oberts entre institucions catalanes i aragoneses. El Museu Nacional d'Art de Catalunya va remetre un burofax a l'orde de Sant Joan, al monestir de Sixena, a l'orde de Malta, al bisbat de Barbastre-Montsó i a la monja Virginia Calatayud Aleixandre per demanar una negociació de bona fe sobre les conseqüències econòmiques de la nul·litat de la compravenda.
El cas arrossega altres devolucions des del 2017
La devolució de les peces de Lleida es va executar el desembre del 2017, durant una operació policial amb la Guàrdia Civil en ple període d'intervenció de la Generalitat per l'article 155. Abans d'aquell trasllat, el Museu Nacional d'Art de Catalunya ja havia lliurat 12 obres d'un total de 56.
Després van arribar nous moviments. Entre el febrer i el març del 2021, un altre centenar d'obres de la Franja va ser traslladat al Museu Diocesà de Barbastre.
El contenciós tampoc ha acabat a Barcelona. Fa un any, el Tribunal Suprem va ratificar una sentència del 2016 del jutjat d'Osca que ordena traslladar les pintures murals romàniques que exhibeix el Museu Nacional d'Art de Catalunya.
També continua pendent de reclamació per part del bisbat d'Osca el frontal de Berbegal, la taula de Sant Pere i la portada de l'església del Tornillo de Peralta d'Alcofea.