El canvi climàtic ampliarà a Catalunya la superfície on es podran cultivar espècies com l'ametller, l'olivera o el taronger, però aquest aparent avantatge arribarà acompanyat d'una dependència molt més gran del reg. Un informe elaborat per a la consultora Pigall situa en el 16% l'augment de les necessitats hídriques dels cultius entre 2031 i 2050, el doble de l'estimació prèvia del 7%.
La paradoxa apareix en un moment en què els embassaments superen el 85% de capacitat, mentre les reserves de neu segueixen en llindars de sequera després d'un hivern de rècord. L'estudi conclou que cap cultiu perdrà àrea potencial per l'augment de temperatures, però adverteix que les noves zones viables en cotes més altes no compensaran el creixement de les àrees on regar serà obligatori.
El ametller guanyarà un 19,4% de sòl, però l'ordi necessitarà reg en el pla
El document preveu que el ametller podrà cultivar-se en un 19,4% més de superfície, el taronger en un 12,2% i l'oliver en un 7,2%. Aquest desplaçament obrirà la porta a cultius en comarques on fins ara el fred en limitava la implantació.
Així, el ametller passa a ser viable en la major part de la Noguera i el Solsonès. L'olivera guanya terreny a l'Alt Urgell i els Pallars, mentre que el taronger apareix com a opció a les Garrigues.
La contrapartida és en l'aigua. Els olivars seguiran sent aptes com a secà en el 41,8% del territori, però les zones on el reg serà obligatori creixeran un 15,4%.
L'ordi, un dels conreus més estesos, podrà mantenir-se en quasi tota la demarcació llevat de les àrees més altes de la Vall d'Aran, el Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça. Tot i així, al pla necessitarà aportació d'aigua.
L'informe calcula que el 45% de la terra que avui es dedica a aquest cereal requerirà irrigació, i que aquesta proporció pujarà al 75% en el cultiu intensiu. També apunta que, com ja ocorre a l'est de Lleida, en molts casos no compensa regar l'ordi.
La plana de Lleida va sumar 167 morts per calor entre el 2021 i el 2025
L'estudi vincula aquest gir agrari amb un escalfament sostingut i amb menys pluja. Al pla de Lleida, les projeccions per a 2031-2050 preveuen augments de temperatura d'1,9 graus a l'estiu, 1,7 a la tardor i 1,2 a l'hivern i primavera.
Al Pirineu, les pujades previstes són d'1,9 graus a l'estiu, 1,8 a la tardor i 1,4 a l'hivern. A la vegada, les precipitacions cauran entre un 1,1% i un 1,8% a l'hivern, i entre un 8,4% i un 11,5% a la resta d'estacions.
Eixe escenari ja té impacte en la salut. Les dades de l'Institut de Salut Carlos III registren 167 traspassos per calor a Lleida entre 2021 i 2025, amb una mitjana anual de 33, enfront dels 25 del període 2016-2020.
El rang anual també ha pujat. Entre 2021 i 2025 es mou entre 23 i 51 morts, mentre que entre 2016 i 2020 va oscil·lar entre 17 i 41.
A més de la pèrdua de viabilitat per als cereals de secà al pla, l'informe preveu més dificultats per implantar farratges, fruiters, ametllers i oliveres a zones de mitja muntanya i del Pirineu per la manca d'infraestructures de reg.
El document pronostica que la zona climàtica càlida costanera avançarà cap a l'interior i que el règim d'humitat mediterrani semiàrid s'estendrà des de l'interior cap a la costa, fins a convertir-se en el més comú en l'escenari futur.