Un certificat de defunció datat a l'abril de 1938 a Tàrrega donava per mort el brigadista internacional d'origen polonès Inz Marek Ritcher. La documentació localitzada després el situa, tanmateix, a la resistència francesa, més tard a Polònia i finalment vivint prop de París el 1945.
La contradicció ha centrat una nova investigació de l'historiador local Jaume Ramon Solé, que reconstrueix la trajectòria de Ritcher a partir del document trobat al jutjat de pau de la capital de l'Urgell. La hipòtesi principal apunta a un intercanvi de documentació amb combatents morts per ocultar la seva identitat en un context de persecució política.
Jaume Ramon Solé situa Ritcher viu després de la seva suposada mort
Solé publica aquesta reconstrucció en el treball la investigació descarta que morís a Tàrrega l'abril de 1938, integrat en un monogràfic sobre el pas de les Brigades Internacionals per la ciutat el maig de 1938 dins del projecte (RE)VOLTES d'Òmnium Cultural.
L'historiador sosté que Ritcher reapareix en diferents registres posteriors al certificat de defunció. Aquesta seqüència documental, unida al moment polític que travessava Europa, reforça la hipòtesi d'una identitat encoberta mitjançant papers de combatents morts.
El monogràfic reuneix a més altres treballs centrats en la presència de brigadistes a Tàrrega i en espais vinculats al front. Entre ells figura l'anàlisi fotogràfica sobre la 15th International Brigade Photographic Unit i un altre estudi sobre l'activitat de l'hospital militar de Mas de Colom.
Les fotografies van permetre ubicar l'enterrament de William Digges al nínxol 1.040
Un altre dels articles, dedicat a l'arxiu conservat a la biblioteca de la Universitat de Nova York, ha permès identificar imatges de brigadistes a la ciutat i reconstruir l'enterrament del general nord-americà William Digges el 29 de maig de 1938 al cementiri de Tàrrega.
La reconstrucció fixa una dada concreta del sepeli, ja que les imatges situen Digges al nínxol 1.040 sense identificar. Aquesta feina connecta amb una altra línia d'investigació oberta sobre el militar nord-americà, centrats a localitzar possibles descendents.
El cas de Digges continua sense tancar-se perquè no han aparegut familiars amb els quals contrastar l'ADN obtingut després de l'exhumació. La investigació ha reunit també registres de viatge, dades sobre un origen situat entre Cody i La Plata i teories sobre una possible filiació no reconeguda en una plantació del sud dels Estats Units.
Juntament amb aquests estudis, el text sobre Mas de Colom documenta la tasca del metge Josep Jordana al capdavant de l'hospital militar i recull els grafitis i dibuixos deixats per pacients a les parets de l'antic convent.
La publicació d'aquest monogràfic consolida la línia de treball que Jaume Ramon Solé ja havia iniciat i que va desembocar en el llibre Mas de Colom va ser estudiat com a hospital militar del Front del Segre entre 1938 i 1939.