Els salaris pactats en conveni a la província de Lleida van registrar un increment del 2,73 % durant el mes d'abril. Aquesta xifra supera lleugerament el 2,69 % observat al març però es manté per sota de l'IPC interanual del 3,2 %. La demarcació lleidatana continua mostrant taxes de creixement salarial inferiors a les mitjanes registrades tant a Catalunya com al conjunt d'Espanya.
L'estadística mensual elaborada pel Ministeri de Treball revela que els set convenis signats fins a l'abril cobreixen un total de 35.763 treballadors repartits en 3.803 empreses. Aquest volum d'acords reflecteix una dinàmica negociadora que encara no aconsegueix equiparar les pujades retributives amb la pèrdua de poder adquisitiu derivada de la inflació.
La majoria d'acords no té clàusula de revisió
Una dada estructural rellevant és que la major part dels convenis registrats manquen de clàusula de revisió salarial. Aquesta absència impedeix compensar automàticament l'erosió del poder adquisitiu quan els preus al consum superen les previsions inicials. Els quatre acords d'àmbit superior afecten 35.630 treballadors i estableixen un increment mitjà del 2,73 %.
Per la seva banda, els tres convenis d'àmbit empresarial inclouen 463 treballadors i preveuen una pujada més elevada del 3,22 %. Aquesta diferència percentual evidencia que la negociació a nivell d'empresa està permetent ajustos lleugerament superiors als pactats en els sectors de major representació.
Les centrals UGT i CCOO han plantejat a la patronal una estratègia diferent per als propers exercicis. Els sindicats proposen una pujada salarial fixa del 4 % anual durant els tres propers anys.
"Aquesta proposta suposaria un increment acumulat del 12 % fins al 2028" - Representants d'UGT i CCOO
Aquesta oferta busca garantir estabilitat i recuperació de capacitat de compra enfront de la volatilitat dels índexs de preus. La postura sindical contrasta amb la realitat actual dels convenis vigents a la província.
La jornada laboral supera el límit legal proposat
L'anàlisi de les condicions laborals mostra que la jornada mitjana pactada ascendeix a 1.752,33 hores anuals per treballador. Aquesta quantitat equival a 38,8 hores setmanals de treball efectiu. La xifra resulta significativa perquè excedeix el límit de 37,5 hores setmanals, o 1.712 hores anuals, que preveu el projecte de llei del Govern per a la reducció de la jornada laboral.
La distribució d'aquestes hores varia segons el tipus de conveni. La jornada mitjana setmanal se situa en 37,8 hores en els acords de grups d'empreses. En canvi, els convenis sectorials mantenen una càrrega horària superior de 38,86 hores setmanals.
El context negociador actual requereix la renovació del marc general de relacions laborals. Sindicats i patronal han de negociar enguany el nou Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva. L'acord anterior va vèncer al desembre i recomanava pujades del 3 % per al 2025 amb una clàusula de revisió de fins a l'1 % addicional. La falta de renovació d'aquest text marc deixa les parts sense una referència institucional clara per tancar els futurs acords sectorials.