La meitat dels municipis catalans amb pitjors indicadors socioeconòmics del 2023 es concentren a Ponent, segons l'últim Índex Socioeconòmic Territorial de l'Idescat. L'estudi fixa la mitjana de Catalunya en 100 i situa 16 municipis de la província de Lleida entre els 31 que queden 20 punts per sota d'aquest llindar.
El cas més extrem és el de Barbens, al Pla d"Urgell, que ocupa l'última posició de Lleida i de tot Catalunya amb un IST de 56,5. A Ponent el segueixen la Granja d"Escarp i Seròs, al Segrià, amb 63 i 65,4 punts. En el conjunt català, després de Barbens apareixen Salt, amb 59,8, i Sant Pere Pescador, amb 62,9.
Forta concentració de les pitjors dades al pla de Lleida
L'índex reuneix en un únic valor dades laborals, educatives, d'immigració i de renda. Entre els municipis lleidatans per sota de la mitjana catalana figuren també Balaguer, amb 79,3, Guissona, amb 70,9, Alcarràs, amb 73, i la ciutat de Lleida, amb 89,9.
La concentració de resultats baixos es dona sobretot a la zona del pla. El Pla d"Urgell, la Noguera i la Segarra apareixen a més entre les comarques lleidatanes amb pitjors registres, amb 88,1, 86,6 i 85,8, respectivament.
El Pirineu lleidatà se situa per sobre de la mitjana
Enfront d'aquestes dades, diversos municipis del Pirineu i del Prepirineu superen la mitjana catalana. Camarasa assoleix 108,3, Os de Balaguer arriba a 108,6 i les Avellanes i Santa Linya registra 104,2.
Prats i Sansor i Esterri de Cardós encapçalen la classificació de Lleida amb 125,9 i 125,1 punts. En el cas d'Esterri de Cardós, l'avenç és notable respecte a 2022, quan va marcar 116. També destaquen la Torre de Cabdella, amb 116,4, Alt Àneu, amb 118,7, i Els Bòrdes, amb 118,5.
Pallars Sobirà lidera a Lleida i també en el conjunt català
A nivell comarcal, el Pallars Sobirà signa la millor mitjana de Lleida amb 107,4. Després d'aquesta comarca se situen Aran, amb 104, i la Cerdanya, amb 100,3. Són les tres úniques comarques lleidatanes que superen la mitjana catalana.
Aquest lideratge del Pallars Sobirà també es repeteix a tot Catalunya, on encapçala la classificació comarcal per davant del Baix Llobregat, amb 104,1. A l'extrem oposat apareix l'Alt Empordà, amb 83,7, seguit del Montsià, amb 85,4, i la Segarra.
Matadepera manté el primer lloc del rànquing català
A la part alta de la classificació general, Matadepera revalida la primera posició a Catalunya amb un IST de 129,9, un lideratge que manté des de fa una dècada. Entre els municipis de més de 1.000 habitants el segueixen Tiana, amb 124,7, i Sant Just Desvern, amb 123,9.
Sis indicadors per mesurar la situació socioeconòmica
L'IST es calcula a partir de sis indicadors. Inclou dos de situació laboral, dos de nivell educatiu, un d'immigració i un de renda. Entre les variables analitzades figura la població ocupada de 20 a 64 anys, on Talarn, al Pallars Jussà, ocupa l'última posició amb un 37,4%, mentre que Campllong lidera aquest apartat amb un 81,7%.
També es mesura la immigració de països de renda baixa o mitjana. En aquest punt, Guissona registra el percentatge més alt de Catalunya amb un 52,5%. En l'altre extrem apareixen Maspujols, Monistrol de Calders i Muntanyola, amb un 1,1%.
L'índex incorpora a més el percentatge de treballadors de baixa qualificació, la mitjana catalana del qual és de l'11,6%, la població de 20 anys o més amb estudis baixos, amb una mitjana del 13,7%, i la població jove sense estudis postobligatoris, que se situa en el 22,9%.
En renda, la mitjana per persona a Catalunya és de 16.461 euros. La Riba lidera aquest indicador amb 28.987 euros per habitant.