Unes 4.500 persones es van manifestar a Girona en una nova protesta del sector educatiu de les terres gironines gairebé dos mesos després de la mobilització del 19 de març, quan agricultors i metges es van sumar al suport al professorat. El malestar segueix obert entre docents, educadors, orientadors i tècnics d'integració social.
La protesta va tornar a posar sobre la taula una contradicció que el col·lectiu repeteix des de fa setmanes. Mentre el professorat reclama més recursos, menys burocràcia, millors salaris i ràtios més baixes, la infiltració de dos agents dels Mossos d'Esquadra en una assemblea de docents a Barcelona i el pla perquè policies de paisà patrullinin instituts han agreujat l'enuig als centres.
La Coordinadora d'Assemblees Educatives de les terres gironines va convocar una concentració a la plaça Catalunya de Girona i una marxa posterior fins a la seu de la Generalitat de Catalunya. Durant el recorregut, els assistents van portar paraigües i pancartes amb consignes a favor de més recursos i en contra de l'augment de la càrrega administrativa.
La marxa va reunir 4.500 persones entre la plaça Catalunya i la seu de la Generalitat
Entre les pancartes també van aparèixer missatges contra la presència policial als instituts. A la protesta es podien llegir lemes com "Menys porres, més educadores, TIS i orientadores", a més de peticions de dimissió dirigides a Irene Rigau, Josep Gonzàlez Cambray i Ernest Maragall Bargalló.
Isaac Bueso, professor de secundària de l'institut Coll i Rodés de Lloret de Mar, va acudir amb una corona fúnebre amb el lema "RIP educació pública".
"Per la situació que tenim, l'educació està en procés de mort." - Isaac Bueso, professor de secundària, institut Coll i Rodés de Lloret de Mar
El malestar no es va limitar a una denúncia simbòlica. Part dels manifestants va centrar les seves queixes en la falta de personal per atendre la diversitat dins de l'aula i en les condicions amb què treballen en municipis com Bonmatí, Anglès, Amer, Blanes o Banyoles.
Docents de Bonmatí, Blanes i Banyoles van denunciar aules saturades i falta de suport
Mercè, mestra de religió de l'escola Sant Jordi de Bonmatí que també treballa a Anglès i Amer, va descriure la pressió que suporten alguns grups per la concentració d'alumnat amb necessitats educatives especials.
"No pot ser que, en una aula de 25 alumnes, n'hi hagi 15 amb NEE. Demanem millores generals a tot el sistema, sobretot recursos per atendre la diversitat." - Mercè, mestra de religió, escola Sant Jordi de Bonmatí
Des de Blanes, Alba Rams, mestra de l'escola Quatre Vents, va vincular el rebuig del col·lectiu a la resposta policial amb l'absència de millores per al professorat. La seva crítica va apuntar al contrast entre l'augment salarial policial i la manca de pujades per als mestres.
Rams va sostenir que els conflictes als instituts s'han d'abordar des de l'educació i no des de la repressió. A Banyoles, Jordi Riera, professor de cicles formatius de grau mitjà i superior de l'institut Josep Brugulat, va resumir la desconfiança del sector cap a la classe política en afirmar que ningú creu en l'educació, amb independència del color dels partits.
Núria Heras, professora del mateix institut Josep Brugulat, va detallar que a 4t d'ESO arriben estudiants amb necessitats especials sense suport de vetlladors. També va advertir que els tallers de FP estan saturats i de vegades funcionen amb eines perilloses, una combinació que, en el seu relat, complica la feina diària en uns ensenyaments marcades per la pràctica.
A la manifestació de Girona van tornar a repetir-se quatre demandes en els cartells de la marxa, amb el mateix format que havia recorregut la protesta des del seu arrencada, més recursos, menys burocràcia, més salaris i ràtios més baixes.