Els petits municipis de Catalunya continuen tenint talls d'electricitat i telecomunicacions quan empitjora el temps, un any després del gran apagada. A Molló, l'Ajuntament descriu a més una paradoxa molt concreta, perquè passen quilovats pel municipi i, tot i així, el subministrament no arriba als habitatges dispersos.
El 15 de març, ratxes de vent superiors a 100 km/h van deixar el municipi incomunicat durant un dia i mig. En algunes cases aïllades, la manca de servei es va perllongar fins a 48 hores i el 112 va quedar inoperatiu.
Molló vincula els talls repetits amb por i pèrdua de població
Josep Coma, alcalde de Molló, va explicar que aquella incidència no va sorprendre al consistori. La població, va afegir, conviu amb una sensació de vulnerabilitat que abans no existia, també en segones residències.
Des d'aleshores, el batlle tem que la repetició d'episodis similars acabi passant factura al municipi. Va avisar que pot fer perdre població i restar competitivitat a la zona.
El 15 de març els bombers no van poder atendre el 112 des de Molló.
"És paradoxal perquè ens passen molts quilovats pel municipi, però els veiem passar i res més" - Josep Coma, alcalde de Molló
La Generalitat de Catalunya no ha respost a les queixes formals presentades pel municipi i la Mancomunitat de la Vall de Camprodon. L'única actuació prevista per la distribuïdora elèctrica consisteix a reforçar un tram de la línia existent, una mesura que l'Ajuntament considera insuficient perquè la infraestructura seguirà aèria i exposada a la neu i al vent.
Endesa limita l'avaria a temporals i a una millora encara pendent
Fonts d'Endesa van qüestionar que existeixi un problema greu de subministrament als municipis consultats. En canvi, van atribuir els principals talls a temporals i episodis de clima violent de finals del 2025 i principis d'aquest any.
Durant l'apagada general, Molló va recuperar el subministrament elèctric a les dues de la tarda gràcies a la seva proximitat a França i a les torres d'alta tensió. Aquest avantatge no va resoldre els talls habituals, perquè la interconnexió no es pot transformar localment a baixa tensió.
L'administració catalana i la distribuïdora han rebutjat diverses vegades desplegar un sistema alternatiu pel seu cost i complexitat. El municipi queda en un extrem del territori i compta amb pocs abonats, dos factors que han pesat en aquestes negatives.
Coma va reclamar serveis mínims i bàsics garantits i va dir que no demanen un hospital al costat de la porta. El batlle va afegir que el municipi està cada vegada menys preparat per afrontar emergències o el canvi climàtic.
Endesa manté un pla d'inversions triennal per millorar els equips, validat, supervisat i autoritzat per la Generalitat de Catalunya.