La insuficiència cardíaca es consolida com un problema de salut pública de primer ordre a Catalunya. Els especialistes adverteixen que el nombre de diagnòstics creixerà de forma sostinguda en els pròxims anys a causa de l'envelliment demogràfic i a la prevalença de factors de risc metabòlics.
L'obesitat, la diabetis, la hipertensió arterial, el colesterol elevat i els hàbits dietètics deficients actuen com a motors principals d'aquesta tendència. El cardiòleg Ramon Bascompte defineix la situació actual amb contundència en assenyalar que ja és una pandèmia i preveu que el seu impacte s'intensifiqui encara més en el futur immediat.
Les assistències ventriculars guanyen terreny com a teràpia
L'abordatge clínic de la malaltia varia segons la gravetat del quadre i l'edat del pacient. Mentre que un segment ampli d'afectats requereix l'ús de dispositius electrònics implantables com marcapassos o desfibril·ladors, els casos més complexos deriven cap a solucions quirúrgiques d'alta especialització.
Alguns pacients són candidats directes al trasplantament cardíac. Altres, en una proporció molt menor, accedeixen a la implantació d'assistències ventriculars. Aquests mecanismes funcionen com a cors artificials mecànics i compleixen una doble funció: poden operar com a teràpia definitiva o servir de pont temporal fins que sigui viable una altra intervenció.
Ramon Bascompte apunta que es preveu que aquesta tècnica vagi en augment a mesura que la tecnologia millori i s'ampliï la seva disponibilitat.
Dos pacients a Lleida porten dos anys amb assistència ventricular.
Aquests dos casos registrats a la província de Lleida mantenen un seguiment mixt amb els hospitals de referència de Barcelona. La coordinació entre territoris permet monitorar l'evolució d'aquests tractaments avançats sense que el pacient hagi de desplaçar-se de forma permanent fora de la seva àrea de residència.
Els joves mantenen vincles amb hospitals de referència
El perfil dels pacients sotmesos a tractaments més agressius inclou també persones de menor edat. Aquest col·lectiu manté enllaços assistencials estrets amb centres d'alta complexitat com l'Hospital Universitari de Bellvitge i l'Hospital Universitari Vall d'Hebron.
La investigació clínica resulta determinant per millorar els resultats a llarg termini. José Luis Morales subratlla la necessitat de continuar estudiant noves vies terapèutiques. L'accés a fàrmacs innovadors i el desenvolupament de protocols per a la detecció precoç són claus per frenar la progressió de la malaltia.
La millora en la supervivència i la qualitat de vida depèn de la combinació entre la prevenció primària dels factors de risc i la disponibilitat de tecnologies de suport circulatori cada cop més eficaces.