Girona concentra la major proporció de població amb estudis bàsics en tot el territori català segons les últimes dades oficials. El Cens anual de població de l'Institut Nacional d'Estadística corresponent al 2024 revela que 325.730 persones de 15 anys o més tenen com a màxim l'educació obligatòria completada.
Aquesta xifra abasta els qui no tenen estudis, posseeixen només primària o han finalitzat la secundària obligatòria. Representa el 46,5% del total de la població analitzada a la demarcació i situa la província en una posició singular dins del mapa educatiu autonòmic.
La bretxa formativa supera la mitjana catalana
La categoria més nombrosa dins d'aquest grup correspon a qui han completat la primera etapa d'educació secundària. Són 220.868 habitants, cosa que equival al 31,5% del total censat. Els segueixen 80.870 persones amb només estudis primaris i 23.992 sense cap titulació.
Girona és la província catalana amb més pes de població sense estudis o només amb primària, amb un 15%. Aquesta realitat contrasta amb la resta de demarcacions, on Barcelona registra el percentatge més baix amb un 12,2%, seguida de Tarragona amb un 13,8% i Lleida amb un 14,5%.
"Girona supera la mitjana catalana del 40% en població que no passa de l'ESO" - Institut Nacional d'Estadística, Cens 2024
La dada global col·loca la demarcació per damunt de la mitjana autonòmica i també de l'estatal, que se situa en el 44,4%. En el rànquing nacional de províncies i ciutats autònomes, Girona ocupa la posició 31 de 52 quan s'analitza la població que no té estudis més enllà de l'educació secundària obligatòria.
Baixa l'analfabetisme funcional
Els indicadors mostren una lleu millora en els estrats més baixos de formació. El nombre de persones sense estudis va descendir respecte a l'any anterior, passant de 24.905 el 2023 a 23.992. També va disminuir la població amb només estudis primaris, que va baixar de 81.608 a 80.870 persones.
Aquesta reducció de 913 individus sense cap qualificació reflecteix una tendència lenta però constant cap a l'alfabetització bàsica. A nivell estatal, el percentatge espanyol és del 14,8%, una xifra molt similar a la que presenta Girona en aquest apartat específic.
Els títols superiors guanyen terreny
Els estudis superiors sumen 208.084 habitants a Girona, la qual cosa representa el 29,7% del total. Es tracta d'un increment de 7.868 persones respecte a l'any anterior, encara que la demarcació queda per sota de la mitjana catalana d'estudis superiors, que és del 36,7%.
Hi ha 124.083 persones amb titulacions universitàries a Girona, 3.398 més que l'any anterior. D'aquest col·lectiu, 71.709 tenen graus de fins a 240 crèdits o diplomatures i 52.374 compten amb graus de més de 240 crèdits o llicenciatures.
"Les persones amb formació professional sumen 125.697, gairebé 4.000 més que en 2023" - Institut Nacional d'Estadística, Cens 2024
La formació professional experimenta un creixement notable. Les persones amb aquest tipus de qualificació o equivalents sumen 125.697, gairebé 4.000 més que en 2023. D'aquesta xifra, 69.221 corresponen a la segona etapa de secundària amb orientació professional i 56.476 a FP de grau superior.
El nombre de màsters va augmentar de 18.523 a 20.738 persones. Malgrat aquests avenços, Girona és la demarcació catalana amb menys pes de nivell formatiu superior, quedant per darrere de Tarragona, Lleida i Barcelona en tots els indicadors d'alta qualificació.
La distància amb Barcelona resulta evident en comparar els extrems de la piràmide formativa. Mentre la capital catalana aconsegueix que només el 37,8% de la seva població no superi l'ESO, Girona manté una estructura on gairebé la meitat dels seus ciutadans no accedeixen a estudis postobligatoris.