El festival Temps de Flors va obrir les seves portes dissabte passat a Girona amb una afluència massiva de visitants al Barri Vell. L'organització va activar protocols de seguretat específics per gestionar els fluxos peatonals davant l'expectativa de pluja prevista per a la tarda.
El dispositiu de control va establir recorreguts d'un sol sentit i va instal·lar comptadors de persones en punts estratègics. Aquesta mesura buscava prevenir aglomeracions als carrers més estrets del nucli antic i garantir la circulació fluida entre les instal·lacions florals.
La vigilància manté l'ordre a la Catedral
Carlos Vargas, encarregat de tasques de vigilància a la pujada de la Catedral, va supervisar l'accés dels assistents durant la jornada. El responsable va destacar que l'ambient es va mantenir estable gràcies a la disciplina dels visitants i al treball preventiu de l'equip de seguretat.
«La jornada està sent bastant tranquil·la» - Carlos Vargas, encarregat de vigilància, pujada de la Catedral
La gestió va permetre un pas constant i ordenat per les zones de major interès turístic. Els agents van monitorar la capacitat de càrrega de les vies per evitar colls d'ampolla que poguessin comprometre l'experiència o la seguretat pública.
El control d'accessos va funcionar sense incidències greus ressenyables durant les hores centrals del dia.
Les instal·lacions artístiques concentren l'atenció
La proposta Quiosc de les flors, situada en la pujada del Pont de Pedra, va emergir com un dels focus principals d'atracció. Laura Bartra Riera i Anna Sancho Rutllant van signar aquesta instal·lació que recupera l'estètica dels antics quioscos urbans.
El muntatge es va convertir ràpidament en un escenari preferent per a les fotografies dels turistes. La integració d'elements florals amb estructures reminisents del mobiliari urbà històric va generar un alt impacte visual entre els passejants.
A les escales de la Catedral, Teresa Vidal va presentar una obra dedicada a l'Any Gaudí. L'artista va incorporar la figura de la Cocollona, criatura de l'imaginari popular gironí, per connectar la tradició local amb la celebració de l'arquitecte.
La combinació de referències històriques i disseny contemporani va definir el caràcter estètic d'aquesta edició del certamen.
Els visitants valoren l'experiència entre crítiques
La diversitat d'opinions va reflectir la complexitat d'intervenir artísticament en un entorn patrimonial protegit. Diana Nieves, visitant canadenca que tornava a la ciutat després de la seva darrera visita abans dels Jocs Olímpics de 1992, va mostrar reserves sobre certes propostes.
«Suposo que no acaba d'encaixar del tot en una ciutat antiga» - Diana Nieves, visitant canadenca
Nieves va considerar que algunes instal·lacions resultaven «massa modernes» per al context històric del Barri Vell. La seva percepció va contrastar amb la de Luis Palma, procedent de Barcelona, qui vivia el festival per primera vegada després de quatre estades prèvies a la ciutat.
Palma va valorar positivament l'experiència encara que va admetre haver esperat una menor afluència de públic. Andrea Coste, de Romania, acumulava dotze anys d'assistència consecutiva a l'esdeveniment i va reconèixer canvis en la proposta artística.
Coste va descriure l'edició actual com a «preciosa» i diferent, encara que va matisar que edicions anteriors havien estat del seu màxim grat. La participació internacional continua sent un pilar fonamental de la identitat del festival.