Els ajuntaments catalans podran presentar entre el 6 i el 17 de juliol els seus projectes a la segona convocatòria de la llei de barris, una línia d'ajudes que parteix amb 200 milions d'euros i que el Govern preveu ampliar si prosperen els pressupostos pactats amb els Comuns.
La nova fase del pla arrenca amb una paradoxa de fons. La demanda municipal ja va ser alta en la primera convocatòria de 2025, amb 83 sol·licituds, però la dotació inicial només permetria finançar actuacions en barris vulnerables d'uns 20 municipis, una xifra que podria doblar-se fins a 40 si la partida acaba creixent.
El Govern va obrir la segona convocatòria amb 200 milions ampliables
El Consell Executiu que presideix Salvador Illa va aprovar el nou pla el 26 de maig i va fixar ara el calendari per a la segona crida. Els consistoris podran optar a inversions d'entre tres i 25 milions d'euros en funció de la seva població, encara que hauran de completar el finançament amb recursos propis.
La previsió del Govern és resoldre provisionalment les sol·licituds a la tardor. En aquesta convocatòria hauran d'estar representades totes les vegueries catalanes, de manera que el repartiment no quedi concentrat en una sola part del territori.
Sílvia Paneque, consellera de Territori i portaveu del Govern, va situar l'objectiu polític del programa en tres eixos i va defensar que el Pla de Barris uneix justícia social, sostenibilitat ambiental i qualitat urbana.
"El Pla de Barris uneix tres idees clau: la justícia social, la sostenibilitat ambiental i la qualitat urbana" - Sílvia Paneque, consellera de Territori i portaveu del Govern
Paneque va afegir que l'executiu vol "barris on es visqui millor, amb polítiques públiques palpables en benefici de la vida real de les persones" i va expressar la seva expectativa que la partida assoleixi com a mínim 300 milions si tiren endavant els comptes catalans.
Badalona i Sant Adrià de Besòs preparen un projecte conjunt
Entre els municipis que ja han mogut fitxa hi ha Badalona i Sant Adrià de Besòs, que concorreran amb una proposta compartida. La fórmula conjunta apareix en una convocatòria que torna a posar el focus en àrees d'atenció especial i en intervencions urbanes vinculades a la vulnerabilitat social.
El segon pla prioritzarà la renda de la ciutadania, la continuïtat territorial i l'homogeneïtat demogràfica. També concentrarà les actuacions en la rehabilitació d'habitatges, mentre que la construcció d'obra nova quedarà vetada llevat dels casos de reallotjament veïnal o de renovació d'equipaments ja existents.
Amb aquest disseny, el Govern espera que la segona convocatòria rebi encara més peticions que la primera. El comissionat de barris liderat per Carles Martí va registrar 83 sol·licituds el 2025, un volum que serveix de referència per mesurar la pressió que tornarà a suportar ara la partida inicial.
La llei va mobilitzar 1.900 milions fins al 2010 i va perdre impuls a partir del 2011
La llei de barris es va aprovar el 2004 durant els governs tripartits encapçalats pel PSC amb Pasqual Maragall i José Montilla. En les seves set convocatòries fins al 2010 va mobilitzar 1.900 milions d'euros i va arribar a 140 poblacions.
Després, el finançament va anar a menys a partir del 2011, en plena crisi econòmica i amb les retallades socials aplicades pel Govern d'Artur Mas. Aquest precedent explica que el retorn de la llei arribi ara acompanyat d'una expectativa municipal alta i d'un debat obert sobre si els 200 milions inicials bastaran per absorbir la demanda.
Si l'ampliació pressupostària es confirma, la capacitat del programa passaria d'actuacions en uns 20 municipis a intervencions en 40, mentre els ajuntaments tindran de termini del 6 al 17 de juliol per registrar els seus projectes.