Josep Maria Salvatella i Suñer, exalcalde de Llançà i exdiputat del Parlament de Catalunya, ha mort als 88 anys. El polític de CiU va dirigir l'Ajuntament durant 24 anys, entre 1979 i 2003, i va encadenar aquest recorregut institucional amb una trajectòria prèvia com a mestre i director de l'escola pública Pompeu Fabra del municipi.
La seva figura deixa una doble empremta a Llançà i a l'Alt Empordà perquè la seva carrera pública es va sostenir durant dècades sobre dos àmbits ben diferenciats. Abans de consolidar-se en la política municipal i parlamentària, ja havia passat 29 anys a les aules, una continuïtat poc habitual en un dirigent local amb sis majories consecutives.
Salvatella va encadenar 24 anys com a alcalde i 11 com a diputat al Parlament
Nascut a Figueres el 16 d'octubre de 1937, Salvatella es va llicenciar a l'Escola de Magisteri de Girona. El 1959 va començar a exercir com a professor a l'escola pública Pompeu Fabra de Llançà i entre el 1976 i el 1988 en va ser el director del centre.
Un any després d'afiliar-se a Convergència Democràtica de Catalunya, el 1978, va guanyar l'alcaldia de Llançà a les primeres eleccions municipals democràtiques del 1979. Va mantenir el càrrec en sis mandats consecutius fins al 2003, després de revalidar-lo el 1983, 1987, 1991, 1995 i 1999.
Durant aquest període també va ocupar responsabilitats supramunicipals. Va ser diputat provincial entre el 1987 i el 1992, amb responsabilitats en ensenyament i cultura, i va assumir la vicepresidència segona de la Diputació en els dos últims anys d'aquesta etapa.
Més tard va fer el salt al Parlament per la circumscripció de Girona. Va obtenir escó el 1992, 1995 i 1999 i va romandre a la cambra catalana durant 11 anys, fins al 2003.
La seva etapa parlamentària va incloure cultura, pesca i la llei del Cap de Creus
En la seva segona legislatura parlamentària va exercir com a secretari de la comissió de política cultural. Ja en la tercera, va ocupar la vicepresidència de la comissió d'estudi sobre la situació de la pesca a Catalunya, una matèria especialment vinculada a la costa del nord de Girona.
El seu pas pel Parlament també va quedar lligat a una iniciativa amb impacte territorial a la comarca. Salvatella va contribuir a impulsar la llei de declaració del parc natural del Cap de Creus, un espai clau per a municipis com Llançà i Cadaqués.
Més enllà de la política, va desenvolupar una obra literària centrada a l'Alt Empordà. Va publicar títols com contenidos culturales sobre el Empordà i va mantenir a més una activitat periodística com a articulista d'El Punt, entre altres mitjans.
La docència i la literatura van acompanyar tota la seva trajectòria pública
El seu recorregut professional havia arrencat molt abans d'entrar en política institucional. L'escola pública Pompeu Fabra de Llançà va ser la seva principal destinació docent des del 1959, i allà va seguir fins i tot després d'assumir la direcció del centre el 1976.
Esa vessant educativa va conviure després amb la seva producció literària, també vinculada al territori empordanès. En la seva bibliografia figuren A la posta de sol, del 1976, Planes de l'Empordà, del 1994, i referències al patrimoni local en obres posteriors sobre Llançà i el paisatge de l'Empordà.
Entre els seus llibres publicats hi figuren Llançà, de festa, del 1995, De la pàtria més bella i estranya, del 1998, Sol ponent, del 2000, Rodes i creus, del 2002, Des d'un vell setembre, del 2004, i Empordà: alga i ginesta, del 2006.