Centenars de persones van omplir aquest Dijous Sant els carrers de Verges, al Baix Empordà, per seguir la Processó de Verges i la Dansa de la Mort, en una edició marcada pel fort vent i per diversos canvis en el recorregut i en la posada en escena. El municipi, d'al voltant de 1.000 habitants, va tornar a bolcar-se amb una de les celebracions més singulars i antigues de Catalunya, en la qual participen més de 600 veïns.
La plaça Major va acollir a la nit la representació del Misteri de la Passió, amb centenars de participants recreant els últims dies de Jesucrist. Les 1.467 localitats disponibles per a aquesta representació s'havien exhaurit setmanes abans, en una mostra més de l'atracció que manté una tradició que només s'ha interromput durant la Guerra Civil i la pandèmia.
Novetats abans de l'acte central
Una de les principals incorporacions d'enguany ha estat la representació de l'escena del Ram a la Placeta, abans de l'acte central de la plaça Major. La iniciativa s'ha introduït per dinamitzar l'espera dels visitants que no disposaven d'accés al recinte principal.
"És un gest de complicitat al que antigament es feia, quan totes les escenes eren itinerants i es representaven en diferents racons del poble, abans que hi hagués un escenari fix amb cadires i espectadors" - Agustí Cancell, director de la Processó
L'organització també ha reorganitzat la processó itinerant per fer-la més àgil i compacta. Enguany, les vestes i les imatges han sortit abans que els actors de la representació amb l'objectiu de reforçar l'impacte visual del recorregut.
"El visitant s'endugui un record més intens" - Agustí Cancell, director de la Processó
El nou ordre va deixar el quadre de la Dansa de la Mort com la última escena que contempla el públic, una decisió pensada per reforçar el tancament emocional de la desfilada pel nucli antic.
La Dansa de la Mort, eix de la nit
La Dansa de la Mort va tornar a desfilar pels carrers de Verges amb cinc esquelets al ritme del tabal. El capdanser va portar una dalla amb la inscripció Nemini parco, que significa no perdono ningú. Una altra de les figures va dur una bandera negra que representa la brevetat del temps. Dues figures petites van sostenir plats amb cendra com a recordatori que pols som i en pols ens convertirem. La cinquena figura va mostrar un rellotge sense agulles per indicar que la mort pot arribar en qualsevol moment.
Aquest any, a més, s'han incorporat cinc noves torxes al quadre de la Mort, dues al davant i tres al darrere, per donar més presència a l'escena sense alterar el seu caràcter tradicional.
"Aporten més rellevància i importància a l'escena mantenint la seva essència tradicional" - Agustí Cancell, director de la Processó
Cap a la mitjanit, la processó va recórrer els carrers del nucli antic de Verges il·luminats per torxes i per cargols amb oli. El carrer d"Orient va tornar a convertir-se en el carrer dels Cargols, un dels punts de major expectació de l'itinerari, abans que la representació culminés amb la Crucifixió i la reverència final de la Dansa de la Mort dins de l'església.
Una tradició amb segles d'història
A Verges es conserva l'única dansa d'aquest tipus que ha perdurat, amb referències documentals en textos eclesiàstics. Un document datat el 1666 ja recull que la celebració es feia pels llocs habituals del poble. La Generalitat la va reconèixer el 1983 com a Festa Tradicional d"Interès Nacional.
L'organització manté a més el treball per aconseguir que la celebració sigui reconeguda com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO. El procés continua obert i requereix la recopilació de documentació, vídeos i altres materials.
"No és una cosa fàcil ni ràpida" - Agustí Cancell, director de la Processó
"No perdrem mai la fe. Si no és l'any que ve, serà d'aquí a dos, però creiem que som dignes" - Agustí Cancell, director de la Processó
El director de la Processó va subratllar també el valor col·lectiu d'una celebració que cada any mobilitza el conjunt del municipi. "És un orgull que pugui visitar-nos tanta gent i que el poble estigui unit per una mateixa causa", va afirmar al tancament d'una nit en què Verges va tornar a convertir el seu nucli antic en el centre d'una de les tradicions més reconeixibles de la Setmana Santa catalana.