Catalunya aprovarà aquest divendres uns pressupostos per al 2026 de 49.162 milions d'euros, un 22,8% més que els últims comptes del 2023, en un Consell Executiu extraordinari convocat per a les nou del matí. El Govern preveu portar l'aprovació definitiva a mitjans de juliol.
El salt de despesa arriba lligat a acords llargament reclamats a Barcelona, des del tramvia per la Diagonal fins a la rehabilitació del Besòs i el Maresme, però també a canvis normatius i de governança que van més enllà d'una partida concreta. Entre aquests figura la reforma de la llei d'urbanisme abans de l'estiu per permetre als ajuntaments vetar compres especulatives en zones tensionades i la reformulació del Consorci de la Zona Franca per donar majoria a la part catalana.
La Generalitat assumirà 80 milions del tramvia fins a Francesc Macià
Un dels compromisos inclosos en els comptes afecta la connexió del tramvia per la Diagonal. La Generalitat de Catalunya, en el marc de l'ATM, assumirà 80 milions d'euros per a l'estructura de la prolongació fins a Francesc Macià.
L'Ajuntament de Barcelona finançarà per la seva part la reurbanització de l'avinguda Diagonal i el desdoblament del col·lector d'aigües. En mobilitat, els comptes també fixen les bases per enllaçar les línies u i tres del metro entre Trinitat Vella i Trinitat Nova, a més de facilitar l'execució d'obres pendents a la línia nou i a la línia vuit dels FGC.
L'aprovació pressupostària també permetrà que l'Incasòl impulsi promocions d'habitatge en solars cedits pel consistori. Aquest marc encaixa amb la reserva de sòl protegit i amb la intenció d'ampliar la capacitat pública per promoure pisos a la ciutat.
El Besòs i el Maresme rebrà 15 milions el 2026 per rehabilitar 4.000 habitatges
L'altre bloc amb pes territorial es concentra a Sant Martí. Els comptes preveuen una injecció de 15 milions d'euros el 2026 per a la rehabilitació del barri del Besòs i el Maresme, dins d'un compromís acumulat de 415 milions fins al 2036 per actuar sobre 4.000 habitatges.
D'aquesta quantitat, la Generalitat de Catalunya aportarà 150 milions, a raó de 15 milions anuals, mentre que l'Ajuntament cobrirà la resta. La gestió haurà de canalitzar-se a través d'una empresa mixta que ha de constituir-se abans que acabi l'any.
L'acord urbanístic inclou a més la modificació de la llei abans de l'estiu perquè els ajuntaments puguin prohibir compres especulatives mitjançant plans especials en zones tensionades. Barcelona vol ser la primera ciutat a aplicar aquesta eina, en un escenari que connecta amb les mesures contra la pressió immobiliària ja plantejades a la capital catalana.
Els comptes afegeixen CAP, equipaments educatius i l'ampliació del Clínic
Sanitat i educació concentren una altra part de les inversions previstes. Els pressupostos incorporen partides per executar 10 centres d'atenció primària projectats a Ciutat Vella, Sant Andreu, Horta-Guinardó i l'Eixample.
També finançaran l'ampliació de l'Hospital Clínic a l'Eixample i la transformació de la Model en un institut escola. En paral·lel, s'actualitzaran les instal·lacions del camp de futbol de l'AISS a Sant Martí i s'acceleraran les obres de l'Institut Escola 30 Passos a Sant Andreu.
ERC ha incorporat a més un canvi institucional al Consorci de la Zona Franca perquè la part catalana passi a tenir la majoria. La proposta fixa un 40% per a la Generalitat de Catalunya i un 15% per a l'Ajuntament de Barcelona, enfront de la majoria actual de l'Estat.