Les impressores làser a color incorporen des de fa dècades un sistema de seguiment invisible que permet identificar el número de sèrie de l'equip i la data i hora exactes d'impressió. Aquestes marques, conegudes com a punts de seguiment o MIC, mesuren 0,025 mil·límetres, són de color groc i queden impreses sobre el paper sense que la majoria d'usuaris les detecti.
La paradoxa és que una tecnologia pensada per combatre la falsificació de bitllets va acabar convertint-se en una eina capaç de rastrejar documents filtrats i de comprometre denunciants i fonts periodístiques, mentre milions de persones segueixen imprimint sense saber que deixen aquesta empremta.
La tecnologia va néixer als anys vuitanta per frenar la falsificació
Xerox i Canon van desenvolupar aquest sistema a mitjans de la dècada de 1980. L'objectiu inicial era dificultar la falsificació de bitllets mitjançant impressores làser a color, que ja aleshores obrien un nou front per a les autoritats encarregades de perseguir aquest tipus de delictes.
L'existència d'aquests codis no es va conèixer públicament fins al 2004. Aquell any, autoritats neerlandeses els van utilitzar per rastrejar falsificadors que havien emprat una impressora làser a color.
Un any després, la Electronic Frontier Foundation va desxifrar els patrons i va confirmar que emmagatzemaven dues dades concretes, el número de sèrie de la impressora i el moment exacte en què s'havia realitzat la impressió.
No totes les màquines apliquen el mateix mètode. Les impressores d'injecció de tinta no solen utilitzar aquest mecanisme, encara que poden incorporar altres sistemes d'identificació.
Investigadors van trobar patrons en més de cent models de 18 fabricants
Detectar aquests punts no resulta senzill a simple vista. Per localitzar-los cal escaneig d'alta resolució, inversió de colors, llum ultraviolada, una lupa d'alta potència o un microscopi digital USB.
Investigadors de la Universitat Tècnica de Dresden van analitzar més de cent models de 18 fabricants i van desenvolupar eines per extreure, analitzar i anonimitzar aquests patrons. Aquesta feina va permetre comprovar fins a quin punt el seguiment està estès en impressores comercials.
Stephan Escher, informàtic, va resumir aquest abast en una entrevista amb Deutschlandfunk.
"Pràcticament totes les impressores làser a color modernes incorporen algun tipus de sistema de seguiment" - Stephan Escher, informàtic, Deutschlandfunk
El mateix investigador va afegir que els fabricants rarament informen els usuaris sobre l'existència d'aquests codis o sobre el seu funcionament. Aquesta absència d'informació és un dels punts que més critiquen les organitzacions de privacitat.
Aquestes entitats qüestionen la manca de transparència perquè la tecnologia permet rastrejar documents filtrats i identificar persones que denuncien irregularitats o faciliten informació a periodistes.
Avui, malgrat que el sistema porta més de quaranta anys en ús, milions de persones imprimeixen sense conèixer aquesta empremta digital invisible que queda fixada en cada document mitjançant punts grocs de 0,025 mil·límetres.