Més del 20% dels veïns de 15 municipis de Lleida resideixen a l'estranger, segons el padró

"No sé d'on surten aquestes dades": l'alcalde d'Alòs de Balaguer qüestiona les xifres oficials

21 de març de 2026 a les 18:46h
Més del 20% dels veïns de 15 municipis de Lleida resideixen a l'estranger, segons el padró
Més del 20% dels veïns de 15 municipis de Lleida resideixen a l'estranger, segons el padró

Més del 20% dels veïns de 15 municipis de Lleida figura empadronat a l'estranger i resideix fora d'Espanya, d'acord amb les dades del Padró d'Espanyols Residents a l'Estranger actualitzats a 1 de gener. L'estadística dibuixa una incidència especialment alta al Pirineu i en zones de mitja muntanya de la Noguera i el Solsonès, amb un pes menor a la plana lleidatana.

En conjunt, la demarcació suma 25.597 persones empadronades fora d'Espanya, la qual cosa equival al 5,31% del total. La xifra és a més 5.189 superior a la del 2019, l'últim exercici previ a la pandèmia de covid.

Un de cada quatre municipis supera el 10%

L'emigració amb reflex en el padró exterior assoleix nivells rellevants en 54 municipis lleidatans. Són el 23% del total de la demarcació. D'aquests, 15 superen el 20%, altres 32 sobrepassen el 10% i en set més els migrants equivalen a més d'un 10% dels residents locals.

Els cinc municipis amb el percentatge més alt de veïns residents a l'estranger són Bausen amb un 39,3%, Alós de Balaguer amb un 31,3%, Abella de la Conca amb un 26,7%, Almatret amb un 24,15% i Vilanova de Meià amb un 23,8%.

  • Bausen, 27 de 89 veïns
  • Alós de Balaguer, 54 de 172
  • Abella de la Conca, 57 de 213
  • Almatret, 93 de 385
  • Vilanova de Meià, 150 de 629

Almatret apareix com una excepció territorial. És l'únic municipi del pla entre els primers llocs, amb 93 veïns empadronats a l'estranger d'un total de 385. També és l'únic municipi del Segrià considerat zona de muntanya per la seva altitud de 462 metres sobre el nivell del mar.

Només cinc municipis no tenen cap veí inscrit a l'exterior

Davant d'aquesta tendència, només cinc municipis de Lleida no registren cap veí empadronat a l'estranger. Són El Cogul, Els Omellons, Els Torms, Llobera i Sant Guim de la Plana.

La inscripció en el padró d'espanyols residents a l'estranger està limitada a persones amb nacionalitat espanyola. Per formalitzar-la s'exigeix presentar el DNI o el passaport. Aquest registre permet renovar documentació com el passaport, rebre assistència consular i conservar el dret de vot en processos electorals.

Dubtes a Alós de Balaguer sobre el volum real de sortides

A Alós de Balaguer, un dels municipis amb major percentatge, l'alcalde Luis Soldevila va mostrar la seva sorpresa per les dades. El municipi apareix amb 54 veïns a l'estranger sobre un padró de 172 habitants.

"No sé d'on surten aquestes dades. Per descomptat, gent del poble no és. No hi ha tanta gent que hagi anat a viure a l'estranger" - Luis Soldevila, alcalde d'Alòs de Balaguer

L'alcalde va apuntar a moviments administratius vinculats a població estrangera que passa pel municipi i després s'instal·la en altres països.

"Hi ha bastants pisos de lloguer en els quals solen instal·lar-se estrangers que de vegades tramiten el reagrupament familiar i després se'n van a viure a altres països" - Luis Soldevila, alcalde d'Alós de Balaguer

"De vegades ens truquen a l'ajuntament perquè han marxat però no s'han desempadronat i cal regularitzar la seva situació" - Luis Soldevila, alcalde d'Alòs de Balaguer

Un cas judicial per reagrupament familiar a Dakar

En paral·lel, un ciutadà senegalès establert a Lleida i amb residència legal ha aconseguit que la justícia revoqui la negativa inicial a reagrupar els seus quatre fills. El consolat espanyol al Dakar havia denegat els tràmits en al·legar la baixa fiabilitat del Registre Civil i també va qüestionar l'autenticitat i fiabilitat de la documentació presentada.

La resolució administrativa afegia que aquesta situació feia dubtar de la veracitat de la filiació i del propòsit de la reagrupació. Tanmateix, una prova d'ADN practicada al setembre per un laboratori acreditat va concloure que la paternitat respecte dels quatre menors quedava acreditada.

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid va revocar la resolució del ministeri d'Afers Exteriors que havia rebutjat la reagrupació familiar i va imposar a més 500 euros de costes a l'Administració. La decisió corregeix el criteri aplicat en l'expedient i avala la validesa de la prova biològica per acreditar el vincle familiar en aquest cas.

Sobre l'autor
Redacción
Veure biografia