El municipi va inaugurar dissabte els seus Espais de Memòria en un acte encapçalat pel president del Parlament, Josep Rull, i el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn. La jornada va reunir també el batlle Eduard Murgó, el president del Consell Comarcal del Segrià, David Masot, i la directora territorial del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, Anna Miranda.
L'obertura d'aquest recorregut memorial situa en un poble petit una part de la recuperació del passat bèl·lic i repressiu que sovint es concentra en capitals i grans equipaments. Joan Talarn va defensar precisament aquest repartiment territorial de la memòria i va sostenir que aquests espais han d'arribar també als municipis de menor grandària.
Rull va obrir l'acte a l'Ajuntament i la comitiva va descobrir una placa al carrer Mestra Tapias
La jornada institucional va començar a l'Ajuntament, on Josep Rull va signar al Llibre d'Honor de la localitat. Després, la comitiva es va desplaçar fins al carrer Mestra Tapias per descobrir la placa inaugural abans dels parlaments previstos a la plaça de la Creu.
En la seva intervenció, Joan Talarn va definir els Espais de Memòria com un "deure col·lectiu i permanent" i els va presentar com una eina per preservar la dignitat i la història. El president de la Diputació de Lleida va afegir que aquests llocs permeten a la gent gran sentir que el seu dolor i la seva experiència no han estat inútils ni oblidats.
"La memòria no pot quedar concentrada només a les capitals o als grans equipaments" - Joan Talarn, president de la Diputació de Lleida
Talarn va vincular aquesta idea al compromís de la institució amb les polítiques de memòria històrica i amb la recuperació d'espais lligats a la repressió i a la lluita democràtica. El seu missatge va posar el focus en el paper que poden assumir els municipis del Segrià en la conservació d'aquest llegat.
La recuperació va rehabilitar dues casamates republicanes i va senyalitzar una posició franquista al costat del Segre
Després de l'acte institucional, els assistents van visitar el búnquer de l'era de Cal Pubillet. Allà, tècnics del Grup d'Investigació d'Espais de la Guerra Civil van explicar sobre el terreny els treballs de recuperació executats a l'entorn.
La intervenció ha permès rehabilitar dues casamates defensives republicanes i també senyalitzar una casamata franquista situada al costat del riu Segre. El projecte incorpora així vestigis d'ambdós bàndols dins d'un mateix itinerari de memòria local.
A més del front bèl·lic, l'actuació també posa en valor la figura del mestre José de Tàpia, impulsor de l'escola local. Aquest element amplia el recorregut més enllà de les estructures militars i el connecta amb la història educativa del municipi.
El punt final de la visita va arribar al búnquer de l'era de Cal Pubillet, on els tècnics del Grup d'Investigació d'Espais de la Guerra Civil van detallar la recuperació de les dues casamates republicanes i la senyalització de la posició franquista al costat del riu Segre.