Els sindicats USTEC, ASPEPC i CGT han lliurat al Departament d'Educació un marc de negociació unitari que deixa fora CCOO i UGT i que fixa una condició per tornar a la taula: que la conselleria accepti aquest document com a base de treball. La proposta concreta una pujada de 478 euros mensuals per al cos de mestres i de 544 euros per al professorat de secundària.
La paradoxa de la negociació apareix en el propi text. Mentre la pressió sindical de les últimes mobilitzacions havia situat l'escola inclusiva entre les principals reclamacions, el document conjunt desenvolupa amb detall el bloc salarial i a penes formula de manera genèrica les demandes sobre ràtios, plantilles i currículums. De fet, el terme inclusiva no apareix en l'acord.
USTEC va amenaçar d'anar-se'n si no es posaven xifres als sous
El Departament d'Educació va demanar en la reunió que la qüestió retributiva s'abordés amb números concrets. USTEC, sindicat majoritari, va elevar llavors la pressió sobre la negociació amb un avís directe a la conselleria.
"Si demà no tractem la qüestió retributiva amb xifres, no seguirem aquí" - USTEC, sindicat majoritari
La proposta salarial incorpora a més una clàusula de garantia lligada a l'IPC, compensacions per hores extres, nocturnitat i colònies, i una millora del complement que cobren els coordinadors digitals.
Una hora després de l'inici de la trobada, CGT va abandonar la reunió en considerar que la conversa seguia centrada en l'educació inclusiva i no en els salaris. Tot i així, el sindicat manté oberta la possibilitat de regressar.
El marc presentat per USTEC, ASPEPC i CGT ordena la negociació en tres blocs. El primer és el salarial i és l'únic que apareix desenvolupat amb detall, mentre que la resta aplega reclamacions més àmplies sobre organització de centres i currículum.
La petició de 6.400 places xoca amb les 2.405 ofertes per Educació
En personal, la contraproposta sindical reclama 6.400 noves dotacions. L'última oferta del departament es va quedar en 2.405 efectius, i el 56,05% d'aquestes incorporacions es destinava a reforçar l'escola inclusiva.
El segon punt de l'acord afegeix la revisió de ràtios, el compromís de no tancar centres públics, la reclasificació del personal d'atenció educativa i la internalització de recursos.
En el bloc curricular, els sindicats exigeixen que qualsevol canvi es negociï amb la part social. També demanen paralitzar la reforma del currículum de batxillerat per desfer la fusió de ciències, acordar una nova distribució horària i revisar el decret d'educació bàsica.
L'escola inclusiva divideix els signants i tensiona el front sindical
L'absència de referències explícites a l'escola inclusiva en el document coincideix amb posicions enfrontades entre les organitzacions que el subscriuen. ASPEPC rebutja aquest model i el qualifica d'estafa.
Davant d'aquesta posició, la Plataforma Ciutadana per una Escola Inclusiva, amb suport d'aFFaC, va denunciar que les declaracions d'ASPEPC contra la presència d'alumnat amb discapacitat en aules ordinàries fomenten l'odi i la discriminació.
USTEC manté una línia diferent dins del mateix front negociador. El sindicat defensa un pla de xoc per a l'escola inclusiva amb tècnics especialistes per aula, tècnics d'integració social per centre i aules d'acollida a partir del curs 2026-2027.
CGT Ensenyament també situa aquest punt entre les seves condicions i sosté que dotar de més recursos a l'escola inclusiva és una línia vermella per signar qualsevol acord.