Girona va acollir una jornada centrada en la cura emocional dels professionals que atenen persones vulnerables, amb un missatge compartit per entitats socials i responsables de salut pública: el suport psicològic existeix en molts casos, però encara depèn en excés de recursos interns i de la iniciativa de cada organització.
La paradoxa que travessa el sector va aparèixer aviat en el debat. Els qui sostenen l'atenció directa a col·lectius en situacions complexes reclamen que la seva pròpia cura deixi de ser quelcom accessori, malgrat que els indicadors sobre malestar i desgast porten anys empitjorant.
La salut mental de les treballadores socials va empitjorar després de la pandèmia
Coral Fernández, gerent de Galatea, va situar el focus en l'impacte del treball diari sobre la salut mental d'aquests professionals. Va explicar que la major part dels malestars detectats en el sector estan vinculats a l'ambient laboral, la sobrecàrrega, els torns, els problemes relacionals i la manca de recursos.
Les dades exposades en la jornada mostren aquest deteriorament. El percentatge de treballadors socials que considerava la seva salut mental regular o dolenta va passar del 12% abans de la pandèmia al 27% el juliol del 2020 i al 34% la tardor del 2021.
A això s'hi suma el desgast acumulat en el dia a dia. Entre el 45% i el 70% de les treballadores socials presenten nivells moderats o elevats de burnout, mentre que un 57% registra desgast emocional alt, un 62% actituds de despersonalització i un 20% sentiments de baixa realització personal.
Fernández va afegir que Galatea va atendre 5.300 professionals abans de la pandèmia i 19.500 en els cinc anys posteriors. En aquests registres, les infermeres i els treballadors socials concentren més casos d'autopercepció negativa que altres perfils, per davant de metges, farmacèutics i veterinaris.
Les entitats ja ofereixen suport intern, però demanen que deixi de dependre de cada organització
Les organitzacions no governamentals ja assumeixen de forma interna part d'aquest acompanyament psicoterapèutic. Ho fan amb sessions específiques o amb unitats creades expressament per atendre les seves plantilles, i Suara disposa de la plataforma online Benestarum per a la cura emocional dels seus treballadors.
Marina Valladares, de la fundació SERGI, va defensar que aquest suport hauria d'estar garantit de forma estable per a tota l'atenció directa.
"Totes les persones que treballem amb persones hauríem de tenir teràpia gratuïta" - Marina Valladares, fundació SERGI
Valladares va sostenir que el repte passa per estructurar aquest suport psicològic perquè no depengui de la bona voluntat i quedi fixat de manera definitiva. També va subratllar que la confiança resulta clau i que l'objectiu és generar entorns segurs on pugui donar-se de forma real.
Helena Rodríguez, en nom de Suara, va coincidir en la necessitat de fer pedagogia perquè, a parer seu, la situació no és excepcional i es reprodueix en diferents àmbits. La reclamació compartida a Girona va apuntar a convertir la cura emocional en una condició ordinària del treball i no en una resposta puntual.
DipSalut planteja contractes plurianuals per donar estabilitat a les plantilles
Silvia Oliveras, representant de DipSalut, va vincular el benestar dels equips amb l'estabilitat laboral de les entitats que presten aquests serveis. La seva proposta va passar per contractar de forma plurianual amb aquestes organitzacions per donar més continuïtat als projectes i a les plantilles.
Oliveras va remarcar que no resulta senzill incorporar una persona de fora per treballar amb ferides i motxilles acumulades pels usuaris i pels propis equips. Va afegir que les entitats estan aprenent a resoldre els conflictes d'una altra manera i que aquest canvi requereix temps.
Fernández, per la seva banda, va admetre que el finançament públic que rep Galatea continua sent insuficient. Encara que va reconèixer una major sensibilitat institucional, va tancar la seva intervenció amb una dada concreta: la integració plena d'aquesta dimensió en el sistema encara queda lluny.